Frente per les Identid¡ts y LLengìes Amenazades
   
PORTADA

õQU‰ E'L FILLA?

õPER QU‰'L FILLA?

OBJETIBO

CONTACTA EN LO FILLA



Balenci¡
Balear
Castell¡
Ingll©s




õPer qu©'l FILLA?
             Lo fenãmeno de la sustituciã llingì­stica sempre ¡ preocupat a la sociollingì­stica. Dende una perspectiba istãrica, les llengìes minoritaries sempre an patit l'amenaza per part de les mayoritaries, no nom©s de superpos¡se (digllosia) sinã tam© de desapareixe en fabã de les segundes (sustituciã).

             La casu­stica sobre la sustituciã llingì­stica mostre coma mayoritariamen s'¡ donat per ragãns d'eboluciã natural, u sigue, per decisiã des propios colectibos de parl¡ns. Pero al mateix tems obserbem com se donen casos d'etnocidi llingì­stic en funciã d'interesos politics u mercant­ls. Aix­, ya sigue de forma inducida u per simplle eboluciã natural, est fenãmeno s'¡ agudizat a l'actualidat per la concurrencia del proc©s de gllobalizaciã.

             Frente a un entorno de mayã estabilidat, Occid©n asum­s objetibos que acrecenten la sensibilizaciã cheneral sobre difer©ns aspectos dels denomin¡ts Drets Um¡ns.

             Sense cap duda, uno d'estos aspectos e lo que fa menciã als drets d'Identidat propia de cada colectibo um¡, y dintro d'©stos est¡ lo dret al mantenim©n normalizat de l'us social y pêbllico de la llengua que li e propia a n'ixo colectibo. En est sentit, la Uniã Europea s'¡ adelantat chener¡n unes pol­tiques de protecciã y promociã de les Llengìes Minoritaries exist©ns al seu Territori, aur­n un nou discêrs sobre la conbibencia multillingì­stica y, consecuenm©n multicultural. Cuestiã ©sta que se beur¡ m©s necesaria cuan m©s abance lo grado d'integraciã europea y, al mateix tems, ofreixqu©n una experiencia que posibilite la conbibencia entre poblles y, en definitiba, afond¡ en lo balor de la estabilidat mundial dende lo Cultural.

             Pero esto discêrs est¡ sen limitat, ya no nom©s per la simplle ineficacia de les pol­tiques de protecciã y promociã ofici¡ls, per pllante¡se dende uns presupostos burocratics sinã, adem©s, per la interbenciã de "lobbies" -inductãs incllês de procesos sustitutoris- que, en cualquier cas, imped­sen que se mostre la riqueza de tota la reyalidat llingì­stica y no permit­sen que se pugue proced­ a salbaguard¡.

             Aix­ obserbem com dende los difer©ns nib©lls de les Administraciãns Pêblliques europees s'establlisen grados d'oficialidat llingì­stica. En un prim© estadio est¡n les llengìes ofici¡ls de la Uniã -en les m¡ximes medides de promociã-. En un segundo estadio les llengìes ofici¡ls dels Est¡ts de la Uniã que no se troben entre les primeres. En un terc© estadio les llengìes minoritaries ofici¡ls reconegudes a la Carta Europea de les Llengìes Minoritaries y, en un cuart lloc, les llengìes minoritaries no reconegudes oficialm©n.

             Tam© podem obserb¡ la existencia d'organizaciãns cultur¡ls que, al serbici d'interesos politics u economics, copen instancies unibersitaries, acad©miques u institucion¡ls pribades y pêblliques pa que la "ciencia oficial" faigue seus los presupostos que interesen als fins als que responen estes organizaciãns.

             Est¡ clla que frente a n'esto panorama quede mol pa f© si bolem que'l tema llingì­stic no continêe sigu©n causa de que uns colectibos se sentisquen oprim­ts per altres y que arribe, en lo tems, a constitu­ un probllema mol serio pa la conbibencia dels europeos y s©, pel contrari, un motibo de conbibencia y, per tan, d'estabilidat.

             No s'ent©n que les socied¡ts europees pretenguen profundiz¡ en la conbibencia a trab©s de l'aceptaciã de la reyalidat multicultural u multillingìe que se done al Mãn, y al seu propio seno no nom©s no acepten, sinã que oprimisquen y incllês pretenguen que desapareguen llengìes propies d'Europa.
 

Frente per les Identid¡ts y LLengìes Amenazades
info@filla.info