 |
 Frente per les Identid¡ts y LLengìes Amenazades |
|
Swinging
PORTADA
õQU‰ E'L FILLA?
õPER QU‰'L FILLA?
OBJETIBO
CONTACTA EN LO FILLABalenci¡
Balear
Castell¡
Ingll©s
La casustica sobre la sustituciã llingìstica mostre coma mayoritariamen s'¡ donat per ragãns d'eboluciã natural, u sigue, per decisiã des propios colectibos de parl¡ns. Pero al mateix tems obserbem com se donen casos d'etnocidi llingìstic en funciã d'interesos politics u mercantls. Aix, ya sigue de forma inducida u per simplle eboluciã natural, est fenãmeno s'¡ agudizat a l'actualidat per la concurrencia del proc©s de gllobalizaciã.
Frente a un entorno de mayã estabilidat, Occid©n asums objetibos que acrecenten la sensibilizaciã cheneral sobre difer©ns aspectos dels denomin¡ts Drets Um¡ns.
Sense cap duda, uno d'estos aspectos e lo que fa menciã als drets d'Identidat propia de cada colectibo um¡, y dintro d'©stos est¡ lo dret al mantenim©n normalizat de l'us social y pêbllico de la llengua que li e propia a n'ixo colectibo. En est sentit, la Uniã Europea s'¡ adelantat chener¡n unes poltiques de protecciã y promociã de les Llengìes Minoritaries exist©ns al seu Territori, aurn un nou discêrs sobre la conbibencia multillingìstica y, consecuenm©n multicultural. Cuestiã ©sta que se beur¡ m©s necesaria cuan m©s abance lo grado d'integraciã europea y, al mateix tems, ofreixqu©n una experiencia que posibilite la conbibencia entre poblles y, en definitiba, afond¡ en lo balor de la estabilidat mundial dende lo Cultural.
Pero esto discêrs est¡ sen limitat, ya no nom©s per la simplle ineficacia de les poltiques de protecciã y promociã ofici¡ls, per pllante¡se dende uns presupostos burocratics sinã, adem©s, per la interbenciã de "lobbies" -inductãs incllês de procesos sustitutoris- que, en cualquier cas, impedsen que se mostre la riqueza de tota la reyalidat llingìstica y no permitsen que se pugue proced a salbaguard¡.
Aix obserbem com dende los difer©ns nib©lls de les Administraciãns Pêblliques europees s'establlisen grados d'oficialidat llingìstica. En un prim© estadio est¡n les llengìes ofici¡ls de la Uniã -en les m¡ximes medides de promociã-. En un segundo estadio les llengìes ofici¡ls dels Est¡ts de la Uniã que no se troben entre les primeres. En un terc© estadio les llengìes minoritaries ofici¡ls reconegudes a la Carta Europea de les Llengìes Minoritaries y, en un cuart lloc, les llengìes minoritaries no reconegudes oficialm©n.
Tam© podem obserb¡ la existencia d'organizaciãns cultur¡ls que, al serbici d'interesos politics u economics, copen instancies unibersitaries, acad©miques u institucion¡ls pribades y pêblliques pa que la "ciencia oficial" faigue seus los presupostos que interesen als fins als que responen estes organizaciãns.
Est¡ clla que frente a n'esto panorama quede mol pa f© si bolem que'l tema llingìstic no continêe sigu©n causa de que uns colectibos se sentisquen oprimts per altres y que arribe, en lo tems, a constitu un probllema mol serio pa la conbibencia dels europeos y s©, pel contrari, un motibo de conbibencia y, per tan, d'estabilidat.
No s'ent©n que les socied¡ts europees pretenguen profundiz¡ en la conbibencia a trab©s de l'aceptaciã de la reyalidat multicultural u multillingìe que se done al Mãn, y al seu propio seno no nom©s no acepten, sinã que oprimisquen y incllês pretenguen que desapareguen llengìes propies d'Europa.