Front per sas Identidàts y de sas Lléngos Amenassàdas
   
PORTADA

¿QU'ÊS EL FILLA?

¿PERQUÊ EL FILLA?

OBJETTIU

CONTACTA EMB EL FILLA



Aragonés (oriental)
Valensià
Español
Inglês

¿Perquê el FILLA?
             Es fenòmen de sa sustitució llingüística, sémpre hà preocupàd a sa sòci-llingüística. Desde una pespectiva històrica, sas lléngos minoritàris sémpre hàn sofrid s'amenàssa per pàrt de sas majoritàris, no domés de superposarsê a sa minoritàri (diglòsia), sinó de desaparexe a favó de sas segonas (sustitució).

             Sa casuística sobre sa sustitució llingüística, mos mòstra còm majoritàrimént axí hà sotseíd per rehons d'evolusió naturàl; ò siga, per desició d'es pròpis colectius que fàn ús d'una lléngo. Però a n'es matéx téms, observàm còm se donen càssos de etnocidi llingüístich en funció d'ets interéssos polítichs ò mercantils. Axí que, bé de forma induída ò per simple evolusió naturàl, aquéx fenòmen s'hà agudisàd a s'actualidàt pe'sa concurrènsi d'es prossés de globalisació.

             Devànt un redòl de majó estabilidàt, Occidént asumex objettius qu'auménten sa sensibilisació generàl sobre diferéns aspèctes d'es denominàds Drets Humàns.

             Sensa càp dubte, un d'ets aspèctes ês es que fà mensió a n'es drets d'Identidàt pròpi de càda colectiu humà, y dins d'aquéis està es dret a n'es mantenimént normalisàd de s'us sociàl y púbblich de sa lléngo que li ês pròpi an aquéx colectiu. Emb aquést sentid, s'Unió Europèa s'hà adelantàd, fént unas políticas de protecció y promoció de sas Lléngos Minoritàris ecsisténs dins es séu Territòri, obrind un nòu discurs sobre sa convivènsi multillingüística y, consecuéntemént multiculturàl. Questió aquéxa que se vorà més nessessàri cuànt més envànt se fàgi ês gràu d'intégració europèa, y a n'es matéx téms oferind un'esperiènsi que posibiliti sa convivènsi entre pòbbles, y, en definitiva, profundisà dins es való de s'estabilidàt mundiàl desde lo Culturàl.

             Però aquést discurs està send fitàd, jà que no domés pe'sa simple ineficàci de sas políticas de protecció y promoció oficiàls, per plantetjarsê desde uns pressupòts burocràtichs, sinó qu'ademés, pe's'intervensió de "lobbies", inductós inclús de prossésos sustitutòris, qu'en tot càs no déxen que se mòstriga sa riquesa de tota sa réalidàt llingüística, y consecuéntemént se pugui protegí.

             Axí observàm còm desd'es diferéns nivélls de sas Administracions Púbblicas europèas, s'establexen gràus d'oficialidàt llingüística. A un primé escaló estàn sas lléngos oficiàls de s'Unió - emb sas màcsimas midas de promoció- . A un segón escaló sas lléngos oficiàls d'ets estàds de s'Unió que no se tròben entre sas priméras. A un tersé escaló sas lléngos minoritàris oficiàls, reconegudas a sa Càrta Europèa de sas Léngos Minoritàris, y a un cuàrt escaló, sas lléngos minoritàris no reconegudas oficiàlmént.

             També porem observà, s'ecsistènsi d'organisacions culturàls qu'a n'es servici d'interéssos polítichs ò econòmichs, copan istànsis universitàris, acadèmicas ò istitucionàls privàdas y púbblicas per que sa "ciènsi oficiàl" fàgi séus es pressupòts qu'interéssen a n'es fins que perseguexen aquéxas organisacions.

             Està clà que devànt aquést panoràma quéda molt per fé, si volem qu'es téma llingüístich no sigui send càusa de que uns colectius se séntin oprimids per àltres, y arribi, dins es téms, a costituí un probbléma molt sèrio pe'sa convivènsi d'ets europèus, y sí, per còntre, un motiu de convivènsi y per tànt d'estabilidàt.

             No s'entén, que sas sociedàts europèas preténguin profundisà dins sa convivènsi a través de s'asseptació de sa réalidàt multicultural ò multillingüística que se dona en el Mon, y dins sa séua sèu no domés no'u assèptin, sinó que oprimesquin y inclús preténguin que desaparesquigan lléngos pròpis d'Euròpa.
 

Front per sas Identidàts y de sas Lléngos Amenassàdas
info@filla.info